Els nous reptes de l’educació

César Bona és mestre de 5è de Primària a l’escola pública Puerta de Sancho, de Saragossa. No acostuma a utilitzar llibre de text i posa molts pocs deures. El seu truc és aconseguir que tots els seus alumnes se sentin importants.

Aquest any s’ha fet famós per ser un dels cinquanta finalistes al Global Teacher Prize, el premi Nobel dels mestres. Ha rebut premis nacionals i internacionals per fomentar la creativitat, la innovació i la sostenibilitat a l’educació i creu en un ensenyament més enllà dels llibres i les guies docents. Una educació que apoderi, que inspiri i que a través de les emocions i les experiències, tregui el millor dels nens del futur.

Va participar en el passat TEDxBarcelona i va argumentar que educar a les noves generacions és una obligació de tots i en aquesta tasca els nens han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge. Totes les matèries són importants però és necessari incorporar en el currículum escolar el fet d’educar en valors com el respecte, la tolerància i emfatitzar en la intel·ligència emocional. I és que tal com ens va recordar César, el factor humà (aspecte essencial per a desenvolupar-se com a persones) és molt més rellevant que els valors estandarditzats d’avaluació mitjançant qualificacions numèriques.
No oblidem que els nens són éssers curiosos per naturalesa, hem d’adquirir l’hàbit d’escoltar-los i deixar-los que s’expressin difuminant la jerarquia nen- adult/mestre i començar a parlar-los de tu a tu. Només d’aquesta manera aprenem conjuntament els uns dels altres. I va deixar una frase clau: «Una persona deixa d’aprendre no perquè es fa gran, sinó perquè deixa de tenir curiositat»